Dansa oriental

La dansa oriental és un conjunt de danses tradicionals i populars de diferents pobles i cultures des del Marroc, passant per tota la Mediterrània sud, Turquia (Grècia també, en part, per raons històriques), el mar Negre, la península Aràbiga i el golf Pèrsic. Modernament inclou altres ritmes de pràcticament tota Àfrica, així com desplaçaments i passes prestats del jazz i, directa o més indirectament, de la dansa clàssica. La dansa del ventre i les músiques amb les quals es balla tenen origen en les vint-i-quatre noubes de les danses andalusines, igual que el flamenc; i conté danses gitanes molt relacionades amb les danses gitanes de tot el món.

Algunes modalitats de la dansa oriental poden recordar en alguns passos i actituds a algunes danses tradicionals catalanes, com la sardana (ballada de manera individual, i no en cercles) o el ball de bastons.

Aquesta mena de dansa s'ha popularitzat als països occidentals primer passada per l'"star system" del Hollywood dels primers anys del segle xx, i a més des d'un punt de vista sovint masclista i colonialista; com si les dones d'aquests països només poguessin voler expressar sensualitat, mostrar el seu cos i oferir sexe. En realitat aquests balls se solen ballar amb el cos cobert amb una túnica ampla d'una peça que no deixa veure les cames, amb mànigues amples i de vegades el cabell tapat. La seva finalitat és tradicionalment festiva, mística, religiosa, de guerra o, a espectacles en teatres, pot ser d'interpretació de melodies tristes o alegres, banals o transcendentals, humorístiques o dramàtiques, que conten una història, que parlen d'amor, d'amistat, de gelosia, de justícia, d'orgull, de coratge, etc.